| Profil de MarcOn_Fire SitePhotosBlogListes |  Outils  Aide |
|
1 août Orxata i KebabsQuè seria de l'estiu sense l'orxata? Això és el que pensava jo any rere any cada cop que arribaven aquestes dates, però ara he d'ampliar el ventall d'aliments típics d'estiu per dir-ho així. En primer lloc m'he aficionat bastant al granizat de llimona (que bé que fa passar la set), tot el que porti gel (com ara un friki tallat amb gel), els MAGNUM sandwich... (una autèntica perdició oi Laia?) i per acabar els KEBABS. Mai hagués dit que als meus 20 anys estaria desitjant anar a comprar un "fast-food" oriental que no sé exactament si és marroquí, libanès, o saber on... però està boníssim. Això sí, els frankfurts a les 6 del matí mai poden sentar bé, comprovat...
Després d'informar-vos sobre els meus menús d'estiu (sense paella, per cert). Ara que dic paella, perquè mai n'hem fet una...??? aquí tothom moltes mariscades però amb el que m'agrada a mi la paella... en fi, espero que d'aquí poc en fem alguna. Tanco ara sí el parèntesi culinari i faig un breu anàlisi al cap de setmana. Ha estat típic d'estiu, és a dir: platja, sol, volei, sortir dues nits, llevar-se a les tantes,... De fet això de sortir a llocs com Carpa o Set59 és un fenòmen molt estrany. Com pot ser que sempre m'hagi fet mandra i ara ho vegi com grans opcions per sortir a les nits? No ho sé. Primer pensava que era una època indecisa i que tu, Laia, m'hi "arrastraves" però un cop pujes al pòdium a ballar pel teu propi peu i hi tens ganes d'anar és que hi ha alguna cosa més... jeje, quines coses.
Moments a destacar. Doncs uns quants. Primer l'acudit de "si Swarzeneger es rodilla, Silvester Stallone" em va impactar. Així com la faceta de movida madrileña amb la que alguns encara s'hi senten identificats. Deuria ser que portaven massa gasolina al dipòsit...¬¬'. La selecció peruana de volei platja també és un tema que podria ocupar una entrada sencera dins aquest blog. També ha estat un momentasso el fet d'anar a comprar un gelat després de dinar, no em direu que això no fa a estiu...! però de veritat, m'ha marcat molt aquest moment i no sé perquè... (o sí..., no Laia? Ai com m'estimo la meva nena).
Però bé, que en el fons ha estat un cap de setmana de putissima mare, que m'ho he passat genial i que d'aqui a que acabi l'estiu es puguin anar repetint no? Ara també dir-vos que ha estat un plaer compartir-lo amb tots els que l'he compartit.
Que us bombin!
27 juillet BDN-MONTCADA-BDNÉs tard, sí, però no sé quin significat hi he trobat a això d'escriure que m'agrada d'allò més. Després de tres anys fent periodisme ja anava sent hora que li trobés el gustillo a això de deixar anar la ment i posar-se a reproduir un seguit de coses que parlant mai et sortirien. Potser també m'ajuda la nit que acabo de passar amb la persona que més m'estimo. No us la penso explicar, perquè ni us interessaria ni entendríeu el que us dic. A més, deixeu-me ser una mica egoista i reservar-me'l per mi perquè per això són els moments oi Laia? Perquè decidim fer amb ells el que vulguem. Això sí, senzillament inolbidable tot plegat.
D'altra banda avui em sento una mica pressionat per part de les obligacions... diguem-ne... paterno-laborals. No sé, m'encanta el que faig i estic molt agraït i tal però tots tenim un límit suposo i hi ha segons quines accions o comentaris per part de la família que sense ells voler-ho et deixen tocat. Sort de tu vida... de veritat perquè hi ha vegades com avui que no veia manera de desrallar-me i tu ho has aconseguit en poc temps (el que es triga de Badalona a Montcada i Reixac) XD.
Sobretot. Vull que quedi molt clar a tothom que això continua sent una festa com deia a l'anterior entrada i que s'ha de disfrutar tot fins el final. Jo avui tinc ja motius més que suficients per fer-ne una i és que celebro que quan alguna cosa comença a decaure, compto amb una personeta a qui m'estimo que d'alguna manera em rescata. També celebro la il·lusió que em fa el començament d'una nova etapa a la ràdio i a la carrera. I és que ara ja no seré el "raro" i compartiré les meves dèries periodístiques amb ELLA... perquè s'ho ha currat cacho i ara el que em toca és correspondre a aquesta (sàvia) decisió que ha pres perquè s'ho mereix. T'ho mereixes cony, que per algo ho llegiras també!
No sé si m'he expressat bé. En tot cas aquí queda pels qui els interessi.
Gràcies un cop més i que us bombin! 25 juillet És el teu sant avui?No, no és que sigui el meu sant ni el de ningú proper...però és motiu suficient autofelicitar-me per tornar a publicar una entrada al meu blog. Moltes han estat les peticions i sobretot pressions que he rebut perquè tornessin els meus missatges i aquí teniu "el retorno". Potser us decepcionarà aquest nou missatge perquè serà molt egocèntric però bé, en el fons és el que ens interessa, el sensacionalisme al poder.
Avui he anat amb la Laia a l'exposició "BAUHAUS de Festa" i tot i que l'exposició és una mica "truñu" hi ha moraleja (moralina en català per als qui els hi interessi): Si ens agafem la vida com si fós una festa, les coses poden sortir bé. Amb això no vull dir que anem pel carrer en qualsevol moment del dia i demanem un cubata al primer bar que ens trobem o que fem un chupito al migdia per celebrar que s'ha consumit la meitat del dia. Al que em refereixo és que ens moguem o fem les coses perquè ens motiven i deixar-nos d'estructures preestablertes o rutines que ens ofeguen, m'enteneu? Si no ho pilleu un dia en parlem. Segur que em direu: "Però es que és impossible agafar-s'ho tot com una festa" i la veritat és que costa però si fas un esforç pot ser gratificant, i més ara que és estiu. No sé posaré un exemple. L'Ele ara mateix està cuidant nens i nenes amb discapacitats psíquiques, doncs joder... jo trobo que és per alegrar-me tenir un colega que dedica el seu temps a aquestes coses!
Acabat aquest monòleg tonto explicar breuement que aquests mesos d'absència han estat d'allò més... com ho diria... intensos! Primer per tot el tema accident de cotxe, tema curru, tema universitat, tema sentimental... en fi, una mica de tot. No sé si estava praparat per tants canvis en tant poc temps però em mola pensar que la vida pot donar tantes voltes... I si és així doncs... fem una festa per cada canvi que hi hagi!
A tu vida també et vui dedicar un tros d'aquest retorn al meu blog... Tu també ets de les que pressionava perquè hi escribís i aquí em tens, t'he promès que ho faria, XD. És molt recomfortant tot el que m'ha passat amb tu tot aquest temps. Quina barreja de sentiments! De veritat, seria difícil treure'n una lectura positiva a tot plegat si no estigués amb tu però per sort si que puc comptar-hi i m'encanta. M'encanta sobretot aquesta situació i m'alegro per tots els èxits que comences a aconseguir. No saps com m'omple compartir-los amb tu i no saps com m'omplen accions com la de la matrícula de tardes, o veure com amb cara de nena petita m'expliques detalls sobre el pavelló Mies Van der Rohe. No ho sé, simplement m'omplen i de veritat, t'ho he d'agrair. T'estimo vida.
Fins ara a tots.
Gràcies per aguantar les meves rallades especialment a tu, Laia i també a en Riku (en poc temps trobo que m'he guanyat un colega per sempre amb qui confiar), Aida (Una altra de les qui podré confiar durant molt de temps. Un cop més, moltes gràcies tot i que això em costi una cleca), Xavi (el mateix et dic, els dos som molt tímids però penso com tu amb moltes coses i sempre va bé tenir algú així), Ele, Pol, Fagu, Bel i tots els que algun moment han parlat o discutit amb mi.
2 avril ...D'escàndolHan tornat a passar molts dies des de l'última intervenció però aquest blog no me'l vaig posar com una obligació ni molt menys... Així que hi intervinc quan i com vull que per alguna cosa és el meu espai... Això sí, espero posar-m'hi més seriosament algun dia perquè veient com s'espavilen tant en Payton com en Carax, em sento una mica per sota de les seves possibilitats, això sí, remuntaré el vol. Per cert, des d'aquí faig una petició a en Riku perquè tingui el seu propi blog, penso que no tindria desperdici (o si més no que col·labori una mica amb el meu). Ja saps Ricard, com quan vas ebri, que m'he de fer aliat teu. Després d'aquest incís voldria començar explicant el perquè del meu títol de la intervenció. En primer lloc és un homenatge a Carax i a Phil Mickelson, en segon lloc perquè estic en un moment vital... d'escàndol (o com diria l' L "boníssim"), gràcies CH.B.G i en tercer lloc perquè ahir vaig veure una pel·lícula d'escàndol. Es tracta d' "Algo en común" i potser per altres persones no és un "peliculón" però a mi m'ha marcat especialment. La dirigeix, protagonitza, produeix, posa la banda sonora, i li escriu el guió un tal Zach Braff (un "geniecillo"). Potser m'ha marcat perquè em trobo en un moment proper al que narra el film. Aquest moment de confusió i desordre on comences a assumir els primers canvis importants de la nostra vida. Però aquests canvis no s'expliquen a l'estil "American Pie", sinó que ho fa amb una sutilesa, sencillesa, tacte i equilibri sorprenents. A més tot revestit d'una aparenca "freak" que l'haurien de convertir en un dels títols "indies" més valorats de la temporada. Braff, que s'ha dedicat a ser l'actor de sèries nord-americanes com "Scrubs" però que realment on ens té alguna cosa a explicar (pel que vaig veure) és darrere les càmeres. Tot i que molts el critiquen per fer unes actuacions més aviat pobres, jo vaig veure'l un actor molt senzill i, sobretot amb molt de talent, del pal Dustin Hoffman a "El graduado". Els secundaris són senzillament uns "freaks" amb totes les denotacions bones que pot tenir la paraula. Ens mostren totes les seves facetes dins el seu viatge cap a la maduresa personal i emocional. En aquest espai a part dedicat als secundaris em quedo , com no amb Natalie Portman. És d'aquelles actrius que mai dius quan et pregunten "¿quina és la teva actriu preferida?" o "¿quina actriu et posa més?" però que a mi m'encanta. Després de veure-la amb 13 anyets amb Jean reno a "León, el profesional" o a d'altres pel·lícules com "La fuerza del amor" o "Cold Mountain" i més recentment a "Closer", ens fan pensar que quan tingui 70 anys necessitarem molts fulls per recollir la seva filmografia però que a mi, personalment, mencantarà col·leccionar. Un altre detall de producció és que va ser rodada amb molt poc temps i que el muntatge final es feia després de rodar les seqüències. Si no fos suficient té una banda sonora... d'escàndol. Coses de la vida que grups com Zero 7 o Thievery Corporation (potser els meus dos preferits) tinguin temes en aquest film. A més també hi ha temes de Coldplay, Simon and Garfunkel (per mi els predecessors de Kings of convenience) i uns desconeguts The shins. Potser per aquest motiu, Braff ens explica aquesta petita i modesta història que quan la recordi es tornarà una mena d'himne o mite generacional (com en el seu dia va ser Beautiful Girls) per mi i pel col·lectiu dels anomenats "veinteañeros". 2 recomanacions: web de la pel·lícula:http://www2.foxsearchlight.com/gardenstate/ Blog de Zach Braff: http://www2.foxsearchlight.com/gardenstate/blog/index.html Avui la cançó per reflexionar és "In the waiting line" de Zero 7 i que podem escoltar a la banda sonora de "Garden State" o "Algo en común" (coses de la traducció) Wait in line Everyone's saying different things to me
Bombin. 11 mars Sobrepassant el llindar de la impertinènciaSí. Com diria el molt estimat Albert Duran (des de l'interior del seu armari) he sobrepassat el llindar de la impertinència perquè fa més de dues setmanes que no dedico ni un sol segon a aquest espai, al meu espai, un espai com sempre polèmic que no deixa ningú indiferent (als dos o tres que s'ho miren). Tranquils, tot té una explicació, o més ben dit, unes quantes. En primer lloc que porto dues setmanes de loco: maquetes de veu, reportatges, anàlisi de portades de diaris, presentacions de videojocs ("Playboy, The mansion", quin gran joc), i molta cultura... Una cultura que m'imparteix un professor que es diu David Barba que ningú coneix. Si us dic, però, que aquest tal Barba ha escrit "Nacho Vidal: Memorias de un actor porno", us saltaran els ulls a la pantalla... algun dia ja us explicaré d'aquest home que articula les seves classes de periodisme especialitzat en cultura al voltant de conceptes com la Pospornogragia, Hugh Heffner, Alfred Kinsey, Rocco Siffredi... jaja! (aquest últim ha sigut collita pròpia però no us estranyi que acabi apareixent). Per cert, en un treball de documentació la classe ha pogut descobrir fotografies de David Barba amb uns anys menys (tot i que és un professor molt jove) en una festa en la qual fumava substàncies manipulades d'una "catximba" (adjunto foto on apareix amb un "peto" vermell)... Imagineu-vos el catxondeo que hi arriba a haver a la nostra classe quan l'home intenta explicar que molts artistes neorrealistes o existencialistes es col·locaven per poder crear... En fin... (se m'ha enganxat de tu fins i tot aquesta expressió-muletilla) també he estat ocupat a Ràdio Tiana amb una nova directora friki que encara és l'hora que s'ha de presentar i explicar-me una mica quins són els seu projectes... El màxim que m'ha dit (paraules textuals) és "T'agafo el boli". Si si... res més, perquè quan el torna no dóna ni les gràcies la molt... bé no m'indigno que és pitjor. No sé si se'm nota que vaig una mica accelerat, de fet no sé si s'entén el que escric però clar, estic eufòric, pletòric perquè avui és 11-M. Ara direu: Aquest tio és macabra... potser sí que ho soc una mica, però estic eufòric de ser en aquest món, eufòric de tenir la meva família, eufòric d'estudiar una cosa que m'aporta, eufòric de treballar en el que m'agrada, eufòric perquè totes aquestes persones que m'envolten (entre elles tu: Cherry Blossom Girl) només em donen bons moments, eufòric perquè aquell 11-M qualsevol d'aquests o jo mateix podria haver agafat un tren de rodalies i haver-me quedat sense una de les peces d'aquest puzzle que és la meva vida. Sé que m'estic posant una mica nostàlgic i que potser faig una mica de sensacionalisme i deixo de banda aspectes polítics amb aquest tema, però escolteu a Pilar Manjón (presidenta de l'associació de víctimes de l'11-M) i potser us replantejeu alguns temes vitals. Bé, fins aquí el meu petit comentari cada cop menys habitual dins el meu espai. Per acabar, com sempre una cançó. Aquesta no podia ser cap altra que Cherry Blossom Girl del grup francès AIR. A qui va dedicada ja ho sap i qui no que la llegeixi, la tradueixi i em digui que li aporta que així compartirem. Air - Cherry Blossom Girl I don't want to be shy Can't stand it anymore I just want to say 'Hi' To the one I love Cherry blossom girl
Tell me why can't it be true I never talk to you People say that I should I can pray everyday For the moment to come Cherry blossom girl I just want to be sure When I will come to you When the time will be gone You will be by my side Cherry Blossom Girl Tell me why can't it be true I'll never love again Can I say that to you Will you run away If I try to be true Cherry blossom girl Cherry blossom girl Cherry blossom girl I'll always be there for you That means no time to waste Whenever there's a chance Cherry blossom girl
Bombin! 18 février Yellow Lemon TreeJejeje... no sé si muchos sabéis de esta canción pero esta mañana la he escuchado en la radio y me ha recordado mucho a los cursos de verano de inglés y además mientras la he oído he tenido la sensación que iba bastante acorde conmigo en la actualidad. Después os pondré un fragmento. A todos los que participáis gracias... sobretodo a esas "churris" (con cariño) que no conozco de nada... Sólo por esto mi bolg gana adeptos en comparación a los de la competencia como los de Payton y Carax por ejemplo, jejeje (también con "cariño"). Bueno. Primera semana de clases del segundo semestre y primera decepción, como viene siendo habitual de muchas asignaturas. Eso sí hay otras muy interesantes que lo compensan: Entrevista y reportaje televisivo (un profesor... peculiar) y Critica al corporativismo y capitalismo norte americano. Ésta segunda se trata de una clase-debate donde se trata de estudiar la cultura de los EE.UU (más interesante de lo que creía) y rajar lo máximo sobre la política de Bush y algunos de sus antecesores. Los autores que leeremos prometen... jeje son Michael Moore, Noam Chomsky (un dios), Morgan Spurlock (el tío que se hinchó de hamburguesas en "Supersize me") y todo un elenco de tíos que aportan 1.000 cosas cada vez que abren la boca. Las primeras clases van alrededor de "Bowling for Columbine" y ya me la he comprado para ir desglosándola como hacemos en clase porque no tiene desperdicio. Os pongo un ejemplo: ¿Alguien se acuerda del monólogo de Chris Rock? pues bien, quien pueda que lo repase. Por cierto, este actor será el encargado de conducir la gala de los Oscars del domingo 27... a ver con que nos deleita. (abro un parentesis ya que he dicho el verbo "deleitar" pero es que me explicaron un chiste muy malo que me veo obligado a comentar: Es un matrimonio gallego y ella le dice a él: Pedro, dime algo que me deleite... A lo que pedro contesta: La vaca hija, la vaca... Ya veis, chiste de mentes privilegiadas) Bueno a parte de este pequeño entusiasmo os ametrallaré con más cosas de esta asignatura cuya profesora no me cae bien pero la cabrona la hace muy interesante. Además tenemos unos 5 alumnos de la Universidad de California de ERASMUS y eso suma un interés especial a la asignatura... por diversas razones je,je. BOMBIN 14 février Ja el tens (ya lo tienes)Acaba la semana y hay que hacer balance. En los telediarios se le llama sumario de cierre (defecto profesional). Como aún mantengo esperanzas que mi carrera me está sirviendo de algo haré un breve repaso a mi semana como si de un artículo se tratara. Ya veréis; la única diferencia entre Matías Prats y yo es que cuando acabo no digo "... y en 30 segundos... el tiempo...". Después de este inciso, una simplificación de un guión. Entra sintonía F-OUT sintonía: Semana de locos. Así es como se presentaban los siete días del propietario del "Blog de un person". El principal accionista de la web se veía immerso en un escándalo de exámenes que se tenía que solucionar en muy pocos días. Jordi Freixes i P.Oriol Costa eran los principales artífices de aquellos días "extremadamente duros" según comentan fuentes cercanas. Después de unos días de documentación en diversos centros de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació, dicho propietario se veía las caras con sus principales adversarios: el presonal docente (que no decente. Perdonad, la broma fácil estaba a huevo). Después de muchas horas se llegó a un acuerdo no muy satisfactorio para Person ya que no le garantizaba pasar el corte exigido por Freixes i Costa. Aún así el acusado decidió el viernes hacer borrón y cuenta nueva y dejar la Ley Seca de un lado y desmelenarse por completo. Se utilizaron grandes cantidades de alcohol para conseguir hacer olvidar el "mal trago" de los últimos días. (Otra broma fácil, lo siento). La noche fue inolvidable para muchos pero discreta para los que no consiguen recordar qué pasó exactamente. Eso sí y en alusión a Morgan Freeman en "Milion Dollar Baby", "Person" dijo acabar esta semana con un sentimiento: "creo que lo he hecho bastante bien". Para aquellos que aún no se hayan cansado y hayan entendido algo de la paranoia que acabo de escribir les dejo por fin la letra de una canción de esos neopoetas llamados "kings of convenience". Los que entiendan inglés les pediría que la interpretaseny dejaran su comentario y los que no, que la traduzcan con algun sistema y que también opinen. A quién se la dedicarían, a qué les recuerda, con quien la asocian, les gusta o no... todos los comentarios son bien recibidos. I Don't Know What I Can Save You From by Kings Of Convenience album: Quiet Is The New Loud (2001) You called me after midnight, must have been three years since we last spoke. I slowly tried to bring back, the image of your face from the memories so old. I tried so hard to follow, but didn't catch the half of what had gone wrong, said I don't know what I can save you from. I asked you to come over, and within half an hour, you were at my door. I had never really known you, but I realized that the one you were before, had changed into somebody for whom I wouldn't mind to put the kettle on. Still I don't know what I can save you from. Gracias. BOMBIN |
|
|||||||||||
|
|
